La Competència de Ciutadania

Sorgeix de la necessitat de canviar el concepte clàssic d’educació basat en un professor que ensenya i uns alumnes que aprenen amb el nou paradigma, consistent en transformar el mateix concepte d’escola es pot afirmar que l’escola no és el lloc on s’ensenya sinó el lloc on s’aprèn, encara que la formulació d’aquest paradigma és nova a casa nostra.

El centre d’aquesta nova escola no és el professor sinó l’alumne. L’alumne passa de ser un element passiu que escolta, aprèn i repeteix a ser un individu que pensa, opina, pregunta. L’objectiu del sistema educatiu actual és afavorir el creixement de l’alumne com a ciutadà, i que s'entén per ciutadà aquella persona competent en les àrees bàsiques de llenguatge, ciència i comunicació, que li permeten esdevenir autèntic ciutadà. O sigui complir amb els seus deures i exercir els seus drets.

S'han de vincular les competències bàsiques que l’alumne aprèn a l’escola, perquè l’escola li ensenya, amb el concepte de ciutadà des de la vessant educativa, que significa possibilitat d’adquirir les competències bàsiques. El dret a l’educació, des de la perspectiva de l’alumne, esdevé el repte de l’assoliment de les competències bàsiques, enteses com l’eina fonamental que pot garantir el full de ruta del projecte vital de cadascú dels nostres infants i adolescents. No ens entretinguem en debats superflus i fortament ideologitzats! Si no som capaços de garantir l’assoliment d’aquestes competències, no estem complint amb la funció fonamental de l’escola. I en aquests moments hi ha almenys un trenta per cent de ciutadans que no poden exercir els seus drets i deures com a tals.

La funció del docent és dirigir aquest aprenentatge i que aquest nou concepte d’escola es materialitza en un nou sistema escolar. Es tracta d’un sistema inclusiu, d’escola per a tothom. El professorat ha d’orientar els alumnes perquè aprenguin a pensar, a sentir, a expressar, a crear, a produir i a decidir, i que tan important és l’aprenentatge de matèries escolars com l’educació emocional.

I per assolir aquests objectius, la gent que treballa a les escoles ha de produir coneixement, ha de fer recerca, que és l’única forma de poder millorar quan es coneixen els resultats de les avaluacions, i els professors i líders escolars han de pensar i inventar constantment noves eines per a l’aprenentatge.

Si tan clar és el camí, per què ens costa tan posar-nos en marxa?