viernes, 10 de junio de 2011

Fi d'una gran etapa



Partint de l‘experiència que he obtingut durant aquests anys, crec que tot plegat m’ha servit per a:

-Aproximar-me a la realitat de l’escenari professional al qual em vull dedicar.
-Acabar d’entendre i posar en practica els coneixements i continguts adquirits durant la diplomatura.
-Per a fer-me conscients dels punts forts i febles de que tinc; per reconèixer les meves aptituds i competències personals.
-Per reconèixer l’aprenentatge obtingut a la carrera i els aspectes que queden sense resposta i tinc que reforçar.
-Per a reflexionar sobre el que he après durant aquest període.




La diplomatura m’ha aportat molts coneixements, sobretot relacionats amb la forma d’actuar com a docent, els diversos processos i actuacions que hem de tenir i m’ha aportat competències, que són les següents:

-Elaboració d’unitats didàctiques, sessions, programacions i eines d’avaluació entre altres.
-Domini de l’ús d’instruments i recursos.
-Normes de funcionament del treball, com ara horaris, descansos, exigències, obligacions...
-Competències relacionades amb la capacitat de reflexionar i criticar sobre la meva actuació i la dels altres. Sempre buscant que les critiques siguin constructives, és a dir, enfocades sempre a la millora.
-Aprendre a enfrontar-nos a les meves reaccions emocionals, com ara nerviosisme, confusió, inseguretats, situacions inesperades...



Per acabar només dir que ha estat un període molt gratificant i intens de la meva vida, que ha fet adonar-me i ratificar-me en la meva vocació, m’ha donat la capacitat de veure l’ensenyança en perspectiva i apropar-me al món laboral real. N’he tret profit de cada una de les hores que he dedicat a treballar en el projecte, durant la realització de les pràctiques... crec que tot aquest procés m’ha enriquit com a persona. M’ha donat forces per seguir treballant  per poder dedicar-me a la docència.

Fins aquí ha arribat el nostre camí junts, després de tres anys adquirint coneixements sobre l'educació, el nostre periode de formació ha finalitzat, això no vol que ens he de deixar de formar, ja que un docent s'ha d'anar reciclant constantament. Tenim un paper molt important en la societat i hem de portar-ho a terme de la millor manera possible, ja que per les nostres mans passaran els adults del futur.

Però per arribar a ser una bona mestra em queden algunes hores d’estudi, moltes de pràctica, bastants de reflexió i, com no força dosis de paciència.


Un plaer realtzar aquest viatge amb tots/es vosaltres!

lunes, 6 de junio de 2011

Bibliografia i Webgrafia

Aquí teniu els diferents llibres consultats que ens han ajudat a donar forma al nostre projecte:




  • Antonio Bernad, Juan (2007) El aprendizaje de la tolerancia Bases psicológicas. Hergué Editorial.
  • Blázquez, Domingo i Sebastiani, Enric Mª (2009) Ensenñar por competencia en Educación Física. INDE publicacions.
  • Elliott, John (1990) La Investigación-Acción en educació. Ediciones Morata.
  • Garaigordobil Landazabal, Maite (2010) Juegos cooperativos y creativos para grups de niños de 8 a 10 años. Ediciones Piràmide.
  • Jorba, J.; Sanmartí, Neus. (1996). Enseñar, aprender y evaluar: un proceso de regulación continua. Madrid: MEC
  • Lahey, (1998) Introducción a la psicología. McGrawHill Iberoamericana Editores
  • Latorre i Encarnación, Ángel (2001) Educación para la tolerancia. Muñoz-Editorial Desclée de brouwer.
  • McKernan James (2001) Investigació-Acció y curriculum. Edicions Morata.
  • Omecaña, Raul; Ruiz, Vicente : Juegos cooperativos y Educación Física. Barcelona. Editorial Paidotribo
  • Sanmartí, Neus (2007): 10 ideas claves: evaluar para aprender. Editorial Graó.
  • Zabala, Antonio (2007): La práctica educativa. Barcelona, Editorial Graó.




Webgrafia

  • http://antalya.uab.es/ice/sanmarti/ 
  • http://recursosdidactics.wordpress.com/2008/09/09/que-vol-dir-aprendre-per-competencies-neus-sanmarti/
  • http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/orientacions/avaluar_per_aprendre.pdf
  • http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/orientacions/avaluar_per_aprendre.pdf
  • http://www.suite101.com/content/frustration-and-disappointment-a14098 (Findia.net) 
  • http://www.abcdelbebe.com/node/154292
  • http://centroap.com/blogs/2009/04/tolerancia-a-la-frustracion/
  • http://www.baobabparents.com/padres/articulo/reducir-frustracion-ninos/
  • http://www.pbs.org/wholechild/spanish/parents/building.html
  • http://www.psicologiayautoayuda.com/2010/04/que-es-la-baja-tolerancia-la.htmlhttp://www.atainfo.org/articulos/articulo_2.pdf
  • http://www2.gobiernodecanarias.org/educacion/17/WebC/lujose/MODIFIC8.htm

Conclusions

Conclusió de l'intervenció

Estem satisfetes amb el resultat de l'intervenció, ja que el canvi que ha sofert en Pau és mínim, però per a nosaltres ja es significatiu. Pensem que si aquest treball es portés a terme de forma conjunta amb altres professors i àrees el canvi de comportament del Pau seria més evident i no només a la nostra àrea. Pensem que si el projecte s'hagués portat a terme durant més temps els resultats haguessin estat millors.

Comentar que per molt que portem preparada una classe, poden intervenir factors com el temps, l'estat d'ànim dels alumnes, el material que s'ha d'utilitzar el tingui un altre professor... que fan que el resultat final no sigui el que s'esperava. Però amb aquests contratemps d’última hora es quan realment “espaviles” ja que s'ha de intentar buscar solucions de la manera més ràpida i eficient possible.

Des de la nostra perspectiva, pensem que a través de jocs cooperatius és treballen molts valors que afavoreixen la millora de les relacions socio-afectives entre els companys.




Conclusió del projecte




Realitzar aquest projecte ens ha ajudat a creure en les bones pràctiques, hem desenvolupant les competències des d'un altra perspectiva o sigui des de les sots competències. En els tres anys que portem de Diplomatura mai havíem treballat d'aquesta manera i el fer-ho per primera vegada ens donava una mica de respecte perquè no sabíem ben bé com portar-ho a terme. El començament del projecte va ser dur, ja que no sabíem ven bé el que se’ns demanava, però quan ja vam tenir clar què buscavem, tot va anar sorgint sobre la marxa, perquè tot el projecte està molt lligat, es tractava d’anar pujant esglaons, primer identificar el conflicte, buscar una base sòlida, i anar fent fins arribar al cim, la solució al conflicte.
El desenvolupament de competències és essencial per formar persones, com diu Antonio Zabala, consistirà en l'intervenció eficaç en el diferents àmbits de la vida mitjançant accions en les que es mobilitzen al mateix temps i de manera interrelacionada components actitudinals, procedimentals i conceptuals, permeten donar respostes a problemes nous i situacions diferents en tots els àmbits de la vida. I per donar resposta als problemes que plantegen aquestes situacions és necessari estar disposats a resoldre amb una intenció definida, amb actituds determinades.

Els resultats del projecte ens han sorprès molt, no pensaven que en tan poc espai de temps aconseguiríem el canvi d'actitud d'en Pau, normalment quan es té un nen d'aquestes característiques a classe el mestre opta per passar i no buscar el rerefons de perquè es dóna aquesta situació. Pensem que amb un treball més prolongat les millores serien més evidents, i aquest treball al dia de demà seria beneficiós per ell i per la gent que l'envolta.

Anterior a aquest projecte, el fet de treballar amb competències ens suposava un inconvenient, ja sigui per falta d’agilitat perquè pot ser encara no les dominàvem prou, o perquè no els hi trobàvem sentit. Era posar una competència en una sessió per posar, sense saber com s’hi implicava realment. El fet d’esmicolar les competències en sots competències ens ha fet adonar que hi ha molts aspectes que es treballen, que abans es quedaven camuflats.

Hem de tenir clar que la nostra tasca és difícil i requereix molts anys de pràctica i investigació. Però si en tenim ganes i estem motivats, podem arribar a ser grans mestres.

Resultats de l'intervenció


Després de recollir els qüestionaris finals, és hora de contrastar les dues sessions és a dir, la inicial i la final, per veure si realment hi ha hagut una millora per part d'en Pau.
Ha estat un procés molt complex i on l’observació ha estat la eina essencial.

A través dels qüestionaris que es passaven desprès de la primera i última sessió en Pau es conscient dels comportaments que sorgeixen quan no guanya, això per la seva part és un primer pas per poder afrontar el problema d'una manera conjunta.

Quan iniciem l’activitat de jocs cooperatius, no entén la finalitat d’aquest tipus de jocs, acostumat a competir sempre per tot, li costa comprendre que competeixen tots junts per a aconseguir una fita comuna. No entén que no hi hagi guanyadors i perdedors, costa pensar que si ho aconseguim ho aconseguim tots i que si fracassem, fracassem tots.

Però a mesura que ha anat avançant el projecte i cap al final de la intervenció s’ha pogut començar a veure petites canvis en el comportament d'en Pau, es veu com ja van agafant la filosofia del joc i comença a entendre que no juguen els uns contra els altres sinó els uns amb els altres.

El fet de realitzar la primera sessió un altra vegada ens va servir per constatar que realment en Pau va interioritzar les eines de relaxació que vam estar treballant durant aquests dies, ja que quan veia alguna jugada que no era del seu gust, contava fins a deu o simplement es mirava la jugada sense dir res. I fins i tot quan jugadors del seu equip es queixaven ell els tranquil·litzava. I no només ho observem que hi hagut un canvi en el seu comportament que sinó també queda constància a les respostes del qüestionari, mentre que al principi de la intervenció els hi donava la culpa als altres, el seu objectiu principal era guanyar... veiem que les respostes al segon qüestionari varien, ja no li dóna les culpes als components del seu equip per no haver guanyat sinó que reconeix la bona feina que realitza el equip contrincant, té ganes de passar-s'ho bé...

Ens trobem que vesant competitiva esta molt interioritzada en la nostra societat, això fa que voler canviar-ho costi, per tant amb els valors que porta implícits el treball cooperatiu hauria de créixer.

Hem intentat que en Pau sabés respondre adequadament davant els imprevistos, les interrupcions, els contratemps, etc i que mantingués la calma en aquestes situacions ja que és el que permet pensar amb claredat i, per tant, fer li veure que havia de trobar les solucions apropiades, en comptes de fugir, lamentar-se, formar un escàndol o intentar fer desaparèixer el problema com sigui per no sentir, com faria algú que no és capaç de tolerar aquests inconvenients.

Què treballem i com ho fem?


Comp. bàsiques
Sots competències
Com ho fem?
Competència comunicativa
-saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se).
Pluja d’idees i reflexions.
-saber expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees.
Jocs d’emocions
-aprofundir en la interpretació i comprensió de la realitat que ens envolta i el món.
Jocs d’emocions
Comp. matemàtica
-comprendre, utilitzar i relacionar els números.
Agrupacions en els jocs
Competència d’aprendre aprendre
-actituds de responsabilitat, disciplina, perseverança i rigor.
Totes les tasques
-capacitat d'organitzar-se en les feines.
Rols en els diferents jocs
-el raonament i l'esperit crític.
Pluja d’idees i reflexions
-resolució de problemes en diferents situacions i entorns.
Actuacions diferents jocs
-consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements.
Jocs
-capacitat d’autoavaluar-se.
Qüestionaris
-capacitat de cooperar.
Jocs de cooperació
-pensament estratègic.
En tots els jocs
-desenvolupament i afirmació de la identitat personal.
Qüestionaris
Competència d’autonomia i iniciativa personal
-ser capaç d'imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar.
Pluja d’idees i reflexions
- aplicació de valors i actituds personals interrelacionades.
En totes les tasques
-l'empatia, l'assertivitat, l'escolta, el diàleg, l'animació de grups, la presa de decisions i la resolució de conflictes.
En totes les tasques
-coneixement de les pròpies emocions i les d'altri, la regulació emocional i l'autoestima
Jocs emocionals
-fer-se com cadascú desitja
En totes les tasques
-actituds d'obertura, flexibilitat i de compromís vers les altres
En totes les tasques
-afirmar els seus propis valors i autonomia
En totes les tasques
-participar activament i plena en la vida cívica.
En totes les tasques
Competència social i ciutadana
-construir, acceptar i practicar normes de convivència.
Normes dels jocs i debats
-afrontar els conflictes.
En totes les tasques.
-construcció de la pau i la democràcia.
En les plujes d’idees



Avaluació

OBJECTES D’AVALUACIÓ
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Continguts actitudinals
Objectius
Criteris de realització
Criteris resultants
Control de les emocions.
Augmentar la tolerància a la frustració.
Tolera millor la frustració.
Conté les seves emocions negatives en cas de perdre.
Apreciació de l'esforç tant individual com col·lectiu en les activitats físiques.
Acceptar la derrota.
Sap acceptar la derrota.
Mostra una bona actitud vers la derrota en una tasca.
Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal i la dels altres.
Saber guanyar amb respecte.
Sap guanyar amb respecte.
Utilitza les diferents vies per celebrar la victòria amb respecte.
Valoració del joc com a mitjà de relació, de divertiment i d'ús del temps de lleure.
Valorar la participació i el procés de la tasca.
Aprecia la participació i el procés de la tasca.
D’una importància a la bona pràctica, no només al resultat final.
Reconeixement i valoració de les persones que participen en el joc.
Respectar companys i mestres.
Mostra respecte vers els companys i mestres.
Anima als companys i comenta les jugades positivament.
Adequació de la consciència i control del cos en relació amb la tensió, la relaxació i la respiració.
Utilitzar les tècniques de relaxació en cas de conflicte.
Utilitza les tècniques de relaxació en cas de conflicte.
Canalitza la seva frustració mitjançant la relaxació.


Continguts


Continguts que treballem


El cos: imatge i percepció
    • Adequació de la consciencia i control del cos en relació amb la tensió, la relaxació i la respiració.
    • Adequació de la postura a les diferents necessitats expressives i motrius.
    • Intervenció de l’organització espacio-temporal en el desenvolupament d’activitats físiques.
    • Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal i la dels altres.

Habilitats motrius i qualitats físiques bàsiques
    • Execució de formes i possibilitats de moviment, ajustant i consolidant els elements fonamentals a l’execució de les habilitats motrius bàsiques.
    • Utilització eficaç de les habilitats bàsiques i específiques en medis i situacions conegudes i estables.
    • Consecució de la millora de ls qualitats físiques bàsiques de forma genèrica i orientada a l’execució motriu en múltiples situacions

Activitat física i salut
    • Adopció e mesures bàsiques de seguretat en la pràctica de l’activitat física i utilització dels materials i els espais d’acord am unes normes.
    • Pràctica habitual d’exercicis d’escalfament previs i control de l’esforç durant la realització de l’activitat física.

Expressió corporal
    • Experimentació del cos i el moviment com instruments d’expressió i comunicació.
    • Adequació del moviment a estructures espacio-temporals.
    • Expressió d’emocions i sentiments a través del cos, el gest i el moviment.
    • Participació en la creació i interpretació de situacions que suposin comunicació corporal.
    • Valoració i apreciació de les diferents formes d’expressar-se

El joc
    • Apreciació del joc com a element de la realitat social i cultural.
    • Participació en diferents tipus de joc
    • Execució i descobriment de les estratègies bàsiques del joc relacionades amb la cooperació, l’oposició i la cooperació/oposició amb relació a les regles del joc.
    • Actitud responsable en relació amb l’estratègia del joc.
    • Reconeixement i valoració de les persones que participen en el joc.
    • Comprensió, acceptació i compliment de les normes del joc.
    • Valoració de l’esforç en els jocs.
    • Valoració del joc com a mitjà de relació, de divertiment i d’ús del temps de lliure.

Continguts actitudinals que tindrem en compte per l’avaluació

    • Adequació de la consciència i control del cos en relació amb la tensió, la relaxació i la respiració.
    • Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal i la dels altres.
    • Apreciació de l'esforç tant individual com col·lectiu en les activitats físiques.
    • Reconeixement i valoració de les persones que participen en el joc.
    • Valoració del joc com a mitjà de relació, de divertiment i d'ús del temps de lleure.

Esquemes d'aprenentatge



Aquest projecte es porta a terme al Col·legi Claver de Raïmat(Lleida), al primer cicle del Cicle Mitjà. Les activitats d'aprenentatge les portarem a terme durant quatre sessions. La distribució de les quals serà dues per setmana, les corresponents a les dues hores de classe d’Ed. Física.
Eines d'avaluació

Gravació de cintes de vídeo Ens permet registrar i acoblar imatges auditives i visuals que plasmin les conductes dels alumnes.
Seqüenciació:
  1. Què passa aquí?
  2. Quin problema s’està experimentant?
  3. Com puc millorar-ho com a mestre?
  4. Puc compartir aquesta experiència amb altres companys?

Qüestionaris, en el nostre cas és un qüestionari administrat en grup. El tipus de preguntes pot ser obert o tancat, en el nostre cas utilitzarem els dos.
El qüestionari consisteix en una sèrie de preguntes escrites que requereixen respostes (Kemmis i McTaggart, 1988). A la persona que respon se li presenta una llista preestablerta de preguntes que poden ser de naturalesa oberta o tancada. Moltes investigadors de l’acció defenses la tècnica del qüestionari com a instrument de recollida de dades tant factual com actitudinal (Elliott 1978, Walker 1985, Hook 1985).

Una vegada completats els qüestionaris, analitzarem les dades en funció dels diferents dilemes, tensions o contradiccions (Winter, 1989)

Pluja d’idees (per Alex Osborn, 1953): és una activitat de resolució de problemes en grup molt utilitzada pel pensament creatiu, que te el propòsit de produir una àmplia varietat d’idees o solucions possibles per a una situació o problema nou.

FB- Retroalimentació de la classe
Les preguntes estan estructurades duna manera flexible per a obtenir una retroalimentació màxima entorn a diferents elements de sondeig o àrees claus d’interès.

La Investigación-Acción en educació, John Elliott, Ediciones morata, S.A. 1990, Madrid

L’estat actual de la investigació-acció al currículum, s’ha originat a partir dels problemes trobats pels professors i els que col·laboren al desenvolupament del currículum al intentar millorar la pràctica.

Abans d’interactuar hem tingut en compte:
  • la comprensió que el subjecte té de la seva situació i les creences que té sobre la mateixa.
  • Les intencions i els objectius del subjecte
  • Les seves eleccions i decisions
  • El reconeixement de determinades normes, principis i valors per diagnosticar, l’establiment d’objectius i la selecció de cursos d’acció.

El factor clau per l’avaluació de la comprensió del nen és la seva conducta en relació a la situació d’aprenentatge, això suposa el diàleg i el plantejament de preguntes per part del professor, que vindria a ser el model crític: provocar els processos de pensament de l’alumne a través de preguntes, promovent després una forma de diàleg crític entre ells.


Esquemes d'aprenentatge

SESSIÓ 1
SESSIÓ
Identificació del conflicte

ESPAI: Poliesportiu
MATERIAL:
  • Mocadors
  • Pinya, pedra i pal
  • Pilota
PART PRINCIPAL
Arribada sorpresa: Es fan dos equips que hi haurà un capità per equip, un dels equips serà el que disposi de la pal, pedra i pinya. Entre ells faran una estratègia per passar aquests elements a l'altra banda del camp. El equip contrari haurà d'agafar a les persones que passin i si tenen algun objecte d'aquestos se'l queden i altre equip no puntua, només sumaran punts els elements que no hagin estat interceptats en el trajecte d'arribada a l'altra punta del camp. Cada element té un valor diferent: pedra 5 punts, pal 10 i pinya 15.
Els equips aniran alternant els papers.

Fem Gol: Es faran dos equips, i l'objectiu del joc és marcar gol. Segons de quina distància xutin la pilota tindrà més o menys valor que seran de 1 a 4 punts. Sortiran de dos de cada equip i intentaran marcar a la porteria contrària. Si xut va fora, els punts seran pel equip que en aquell moment defensa.

TORNADA A LA CALMA

Desprès de les activitats passarem un qüestionari al grup classe per saber quines han estat les seves sensacions desprès de realitzar cada joc.



Valoració de la sessió:
En aquesta sessió no intervenim, només expliquem els jocs, per conèixer les reaccions dels alumnes envers la derrota i/o victòria. El que busquem es que sorgeixi el conflicte que desprès volem reconduir. Els hi va sobtar el fet de que passéssim el qüestionari desprès de la classe, i molts de ells ho van reflectir a les respostes, ja que consideraven que a les classes d'Educació Física “no es fan aquest tipus d'activitats”.




SESSIÓ 2
SESSIÓ
Visualitzem el nostre comportament

ESPAI: Classe
MATERIAL:
-Projector d'imatges

PART PRINCIPAL
Els hi passem la gravació de vídeo per a que vegin quines han estat les seves reaccions envers la derrota i/o victòria. Es faran reflexions sobre els comportaments que han vist.

Entre tots buscarem solucions per canalitzar les emocions de ràbia, alegria, tristesa...
Estratègies per celebrar la victòria amb respecte, empatia envers els altres, tècniques i activitats de relaxació i respiració.



Valoració de la sessió:
Els nens no acabaven d’entendre perquè fèiem la classe d’EF a la classe. Els hi vam explicar que per a que poguéssim portar a terme el nostre projecte. Vam començar la sessió preguntant si sabien que eren les emocions i si les coneixien i els hi vam fer una petita explicació. Vam ficar el vídeo perquè veiessin quines eren les seves reaccions, es van adonar de que molts reaccionaven de mala manera quan perdien o quan guanyaven ho celebraven de una manera poc respectuosa envers el equip que perdia. La sessió transcorre correctament i sense cap incident.




SESSIÓ 3
SESSIÓ
Regulació Emocional

ESPAI: Poliesportiu
MATERIAL:
  • Globus

PART PRINCIPAL

Recordarem el que es va dir a la sessió anterior i realitzarem activitats de regulació i consciència emocional i cooperatives.
Els alumnes representaran emocions que nosaltres els hi anirem dient, un joc de rols es diu una situació i en grups han de sortir a representar-la (un fa de passiu, l’altre agressiu, trist, content, cansat, etc...).
Jocs cooperatius:
Submarins amics:
es faran agrupacions de 4 a 6 persones, s’estableix un codi de senyals: una picada a l’espatlla dreta indicarà anar cap aquell costat, una picada a l’espatlla esquerra indicarà anar cap a l’esquerra, una picada a l’esquena anar cap endavant, dos picades en qualsevol d’aquests casos, significarà un moviment més ampli, una picada al cap indicarà posar les mans cap endavant i ajuntar-se a un altre submarí. És important que les senyals siguin interioritzades ràpidament pel grup.
Es formaran varis grups de 4 – 5 persones amb fila india i agafades per les espatlles. Totes estaran amb els ulls tancats menys la de darrere, que és qui dirigirà al grup amb el codi de senyals establert anteriorment, que serà transmès fins al primer/a de la fila, que tindrà que realitzar el moviment. Es tracta d’anar unint als equips fins a formar un gran submarí. Per això la primera d’una fila té d’agafar a la última de l’altra, aquesta última tancarà els ulls, passant a ser guia la última persona del nou submarí format.
Matalàs màgic: Farem grups de quatre i entre el grup hauran d’agafar una màrfega i posar-hi un globus a sobre. Amb el globus damunt de la màrfega en equilibri hauran de fer un recorregut determinat sense que aquesta caigui. Si cau, hauran de tornar a començar.

TORNADA A LA CALMA

Reflexionar sobre la sessió fent-los reflexionar sobre l'importància que té el joc amb equip i que amb l'ajuda dels altres és important, ja que tots tenim el mateix objectiu: passar-ho bé.



Valoració de la sessió:
Fem una valoració conjunta dels comportaments i els fem reflexionar sobre els fets que van passar el dia anterior a la classe d'Educació Física. Entre tots buscarem solucions de com podran canviar-les. Nosaltres els hi ficarem exemples de situacions i ens hauran de dir com reaccionarien.




SESSIÓ 4
SESSIÓ
S'ha solucionat el conflicte?

ESPAI: Poliesportiu
MATERIAL:
  • Mocadors
  • Pinya, pedra i pal
  • Pilota
PART PRINCIPAL

Arribada sorpresa: Es fan dos equips que hi haurà un capità per equip, un dels equips serà el que disposi de la pal, pedra i pinya. Entre ells faran una estratègia per passar aquests elements a l'altra banda del camp. El equip contrari haurà d'agafar a les persones que passin i si tenen algun objecte d'aquestos se'l queden i altre equip no puntua, només sumaran punts els elements que no hagin estat interceptats en el trajecte d'arribada a l'altra punta del camp. Cada element té un valor diferent: pedra 5 punts, pal 10 i pinya 15.
Els equips aniran alternant els papers.

Fem Gol: Es faran dos equips, i l'objectiu del joc és marcar gol. Segons de quina distància xutin la pilota tindrà més o menys valor que seran de 1 a 4 punts. Sortiran de dos de cada equip i intentaran marcar a la porteria contrària. Si xut va fora, els punts seran pel equip que en aquell moment defensa.

TORNADA A LA CALMA

Desprès de les activitats passarem un qüestionari al grup classe per saber quines han estat les seves sensacions desprès de realitzar cada joc.



Valoració de la sessió:
Aquí tornem a portar a terme la primera sessió, quan la vam portar a terme només els hi vam donar les pautes que havien de seguir per fer els diferents jocs. En aquesta sessió busquem provocar les situacions inicials abans de la nostra intervenció per comprovar si realment l'alumne ha interioritzat el que hem estat treballant durant les sessions anteriors i per aquest motiu ho fem de la mateixa manera.