Marc Teòric

Tolerància


Tots els psicòlegs estan d’acord en que: “tota frustració engendra agressivitat”.

Intolerància: En clau psicològica, la intolerància consisteix en el procés mitjançant el qual projectem, preferentment cap als altres, totes les nostres frustracions i fracassos sota les diverses formes que van des de l’exclusió, passant per la indiferència i acabant en la destrucció física o moral de “l’altre”, en quan a obstacle de les nostres aspiracions i desitjos.

Tolerància pel que fa a virtut prudencial i moral: disposició a practicar el respecte cal a totes les diferències formades per les diferents identitats de les persones i grups que composen una societat o comunitat.

Tolerància pel que fa a actitud: posicionament personal davant dels altres que es caracteritza per la relació amistosa i confiada amb ells i el respecte a la seva dignitat. Implica la negació de l’arrogància narcisista i de tots els absolutismes autosuficients.

Tolerància negativa: fa referència a permetre algun mal, tot allò contrari a les normes morals, a les lleis i les pròpies conviccions, valors, desitjos o gustos personals. D’aquí es pot manifestar de tres maneres: quan va unida a alguna cosa que no ens agrada, quan representen obstacles reals o imaginaris que ens impedeixen gaudir d’algun be tan material com espiritual, i el fet d’acceptar o suportar tot allò diferent, la resta.

Tolerància positiva: significa la disposició activa de comprensió cap a una manera de pensar o actuar dels altres, dels diferents, aquells que sustenten visions del món i d la vida no coincidents amb els nostres.

Segons la UNESCO a la Declaració de principis sobre la tolerància (París, octubre, 1995): “la tolerància positiva consisteix amb el respecte, la acceptació i l’apreciació de la rica diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres maners d’expressió i mitjans d’éssers humans [...] la tolerància consisteix en l’harmonia de la diferència” (Art. 1,1-1).

Segons les estadístiques informals, una de cada cent paraules pronunciades avui a tot el món és “intolerància”.

La intolerància d’un mateix

La primera forma d’intolerància, és la que exercim amb nosaltres mateixos amb el propi espai interior. Moltes persones, víctimes d’un perfeccionisme, no assumeixen la seva condició de ser imperfectes, amb defectes i amb dret a equivocar-se, es rebutgen a ells mateixos i no es perdonen el mínim error, fallo o imperfecció i, així, quan comproven que els seus fets no corresponen amb l’ideal de perfecció que somiaven, senten vergonya de sí mateixos, es deprecien i es castiguen amb tot tipus d’insults autoconsignes negatives.

La competitivitat com a manifestació de la intolerància amb un mateix:

Una manera de mostrar-se intolerant amb un mateix consisteix en valorar-se prenent com a patró el model de perfecció encarnat als altres, els considerats millors entre les persones que ens rodegen. Des de la perspectiva del competidor, la vida és un gran camp de batalla que es regeix pel dilema “o ets el primer i el millor o no vals res”. Fàcilment es compren que la competitivitat neix del sentiment de desconfiança narcisista cap a un mateix, que s’alimenta del temor a no estar a l’altura de l’ideal superior que veiem, moltes vegades erròniament. L’actitud competitiva porta a consumir gran part de la pròpia energia en un objectiu absurd, estar per sobre dels altres i ser el primer, en lloc de dedicar-se al cultiu i diversió de les pròpies qualitats i recursos, que es tradueix a la privació de l’alegria de viure que s’aconsegueix a través del desenvolupament de la riquesa que es tanca al ser original i únic que portem dins.

La intolerància a l’escola

Un dels fenòmens d’intolerància entre els infants i adolescents és el “bullying”.

Deixant per als responsables directes (Administracions educatives i professors) la tasca d’arbitrar fórmules més acabades per acabar amb aquest problema social.

El filòsof Marina denomina com el “cercle tancat d’excuses”,un ineficaç mecanisme de defensa, en que els professors acusen als pares de no dedicar temps ni tenir voluntat d’ocupar-se responsablement de l’educació dels seus fills, els pares acusen als professor de falta d’interès, d’autoritat i de responsabilitat, i entre tant els nens busquen víctimes de la seva pròpia desorientació i falta de sensibilitat sobre la gravetat de les conseqüències dramàtiques del seu comportament.

És en el marc de la Psicologia Escolar on s’ha d’enfocar-se el problema de la violència, i això des d’un programa educatiu que ajudi a les víctimes a superar la seva condició de víctimes i, a la resta de la comunitat escolar a saber com s’ha d’actuar i afrontar aquesta problemàtica de l’agressió escolar. Des de la Psicologia Escolar i Educativa, s’ha d’incitar a participar activament a tots els membres implicats al procés, encara que en diferent mesura. Tant l’administració com la direcció, tant pares com professors i alumnes, han de treballar en el procés de canvi, i això s’ha de fer des d’un clima de negociació i consens mutu i continu.

Des de la Psicologia Escolar i Educativa es pretén aconseguir que l’alumnat estableixi les relacions socials saludables, tant amb els membres del seu mateix grup d’edat, com amb els pares i professor. S’intenta fer una progressiva autorregulació del comportament, juntament amb el desenvolupament d’actituds de respecte, tolerància i no-discriminació, tot això enfocat des d’un clima on es fomenti el diàleg, la solució pacífica de conflictes i la cooperació. Així mateix es persegueix instaurar l’adquisició d’una sèrie de patrons o normes d’actuació davant de situacions conflictives.

Tolerància, negociació, ajuda i cooperació són els quatre pilars fonamentals sobre els que es fonamenta la nostra intervenció.

Motius més freqüents de la intolerància

La conducta intolerant és la conseqüència de situar-se davant del mon personal o dels altres amb la ment estreta, sense reparar l’empobriment que suposa estar cecs davant els aspectes positius de la vida, les pròpies capacitats i la riquesa que ens pot aportar l’actitud d’obertura respectuosa i confiada davant dels altres.

Què implica tolerar els altres?

Ens trobem davant de quatre formes de tolera els altres:

-Rebuig de l’altre

-Indiferència

-Acceptació respectuosa dels altres

-Actitud solidaria

En el nostre cas ens interessa l’acceptació respectuosa dels altres, una senyal clara de tolerància amb els altres és deixar-los ser diferents i com són, acceptant no només les seves qualitats sinó també els defectes. La demostració d’aquesta actitud té dos manifestacions paradigmàtiques: el diàleg amb els altres i la disposició a utilitzar els mitjans justos i racionals per resoldre els conflictes que freqüentment sorgeixen de manera natural entre subjectes que professen diverses conviccions, creences, valors i, que portats a la pràctica, donen lloc a conductes diferents i, no poques vegades, oposades.

Educació per a la tolerància

L’arrel de la intolerància és el rebuig de dos “jo negatius”, el nostre i el dels altres. Educar per a la tolerància és el mateix que sotmetre’ns a experiències que ens portin a empatitzar amb nosaltres mateixos i amb els altres fins a percebre’ns i acceptar-nos tal com som en realitat.

La tolerància és un valor que canalitza l’energia interior de la persona en forma de projecció conductual encaminada cap a la pròpia felicitat i a la dels altres. La tolerància, per tant, no pertany pròpiament al grup de preceptes morals “he de soportar-me o suportar la manera de ser dels altres”, sinó al de les actituds que es tradueixen a la vivència d’un valor “ em val la pena, veig motiu per sentir-me feliç i com a meta agradable per a la meva persona” desenvolupar la meva capacitat per acceptar-me com soc, a pesar de les meves limitacions, acceptar de bon grat que els altres seguin com són.

Educar per a la tolerància és activar en un mateix la possibilitat de gaudir d’estar en sintonia amb la totalitat de la pròpia realitat personal i la realitat de les altres persones. Desenvolupar la capacitat de la persona per estimar el més valuós d’un mateix i donar alguna cosa de sí als altres, especialment als que més necessitin de participar de la nostra pròpia riquesa i comprensió.

Objectius de la tolerància:

Pel que fa al subjecte individual:

• Conèixer i valorar positivament les pròpies qualitats i acceptar els defectes, inseguretat, temors, fracassos, errors, limitacions, etc.
• Desenvolupar els sentiments d’amor generós cap a un mateix, estimant-se a pesar de les pròpies misèries i limitacions personals, prèviament reconegudes.

Pel que fa a la tolerància amb els altres implica:

• Superar el rebuig i indiferència davant de la manera de ser i de viure amb els altres i apreciar les diferències que ens separen d’ells com els elements d’enriquiment mutu.
• Aprendre a utilitzar amb eficàcia el diàleg en quant a instrument idoni per resoldre els conflictes que solen suscitar-se entre les persones per raó de les seves maneres diferents d’entendre la vida i els seus valors.

Donat que la tolerància és un valor i l’educació dels valors es desenvolupa principalment per mitjà de contagi i a través de vivències compartides, la metodologia per l’educació en la tolerància s’ha de promoure mitjançant metodologies que facilitin implicar-se en experiències en les que els individus descobreixin l’atractiu que suposa viure en harmonia amb un mateix i amb els altres. Això s’aconsegueix provocant situacions i experiències en les que puguin interactuar els tres components implicats a la conducta humana global i completa, el factor cognitiu (conèixer la realitat, en aquest cas personal), emotiu (sentir les connotacions afectives inherents a les situacions en que s’està vivint), i l’acció (realització de conductes d’acord amb la realitat acceptada i respectada).

LA FRUSTRACIÓ

DEFINICIÓ

“La frustració és el bloqueig d’algun comportament dirigit a aconseguir una meta, per tant, són totes aquelles situacions de la vida en què algun comportament, meta o necessitat no són satisfetes. Tot això, comportarà d’alguna manera a patir la frustració.” (Dollard, Doob, Millar, Mower i Sears en Lahey, 1999)

Segons l’enciclopèdia catalana ens descriuen la frustració de la següent manera:

Frustració: Estat del qui resta privat d'una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances.

La frustració pot ésser deguda a la manca d'un objecte o bé a l'encontre inesperat d'un obstacle en el camí de la satisfacció dels desigs. Les dificultats són externes quan provenen del medi ambient, i internes quan provenen de l'individu. La frustració no es defineix per l'obstacle, ja que aquest és subjectiu, i una mateixa situació pot ésser viscuda com a favorable per una persona i com a frustrant per una altra. Per a saber si hi ha frustració en un individu hom n'ha d'estudiar el comportament. Les reaccions a la frustració són variades i depenen de l'agent frustrat, de la seva personalitat i la seva natura. La resposta és generalment agressiva, i l'hostilitat pot adreçar-se contra l'obstacle, contra un substitut o contra el mateix subjecte. L'agressió pot ésser també totalment inhibida i reemplaçada pel retorn a un estadi anterior de desenvolupament.

Baixa tolerància a la frustració: va descriure als que presentaven baixa tolerància a la frustració com síndrome “no ho suporto”, perquè moltes vegades es queixen de que són incapaços de suportar “x” situacions. (Albert Ellis,1960)

Quina és la causa del problema?

Dins del desenvolupament emocional, és normal que el nen s’enfronti a frustracions, perquè si es compleixin tots els seus desitjos, no coneixeria la negativa dels altres, ni seria prou madur per enfrontar-se davant d’aquests fets.

Per enfocar millor el problema, hi ha una sèrie de preguntes que ens podem fer per identificar quina es la causa:

• Està massa cansat el subjecte? Ens hem d’assegurar que descansi lo suficient. Tots els nens troben els obstacles més difícils quan estan cansats.
• Té un horari massa replet? Hauríem d’examinar les seves tasques i si te temps de recuperació entre una i l’altra.
• És perfeccionista? Alguns tenen objectius poc raonables, altres no saben demanar ajuda o no tenen els medis.
• Pot identificar la pròpia frustració? Si no entén el que li està afectant, li haurem de mostrar com identificar els seus sentiments i com expressar-se de forma apropiada.
• Li exigim massa? Hem de tenir en compte les seves capacitats.
• Te oportunitats per a l’èxit? Alternant les tasques difícils amb les fàcils que li obtinguin èxit segur.

Possibles solucions, com augmentar la tolerància a la frustració o superar-la?

Algunes vegades exigim als alumnes com si ells ja sabessin controlar-se sols. Això requereix l’acompanyament i guia, que els adults fem adonar-li de com s’està sentint, quina és l’emoció i per què aquesta és important. Normalment no els ensenyem a identificar les seves emocions ni a gestionar-les, ja que ells mateixos les aprenen a través de les experiències de la vida. Tot hi que els podem recolzar, i indicar-los què està passant, com es diu i es gestiona el que estan sentint. És essencial el diàleg, la orientació i el bon exemple del mestre i es recomanable que els parlem amb una veu calmada i suau. Per molt alterat que estigui l’alumne, no ens podem igualar al seu nivell, sinó al contrari, parlar-li tranquil·lament, intentant calmar la seva ràbia, això sí, marcant uns límits clars.

Aquestes són algunes recomanacions per treballar la frustració o per pal·liar-la quan aquesta succeeix:

-Donar un previ avís: abans que aparegui el conflicte, conscienciar al subjecte del que pot ocórrer.

-Ensenyar tècniques de relaxació: relaxant el cos afrontarem els obstacles de manera més positiva.

-Ensenyar a identificar el sentiment de frustració quan aparegui: que es doni compte del que està fent. “T’adones de la puntada que acabes de fer?”

-Indicar quan ha de demanar ajuda i buscar les seves pròpies solucions: primer deixar que el nen busqui la solució per si sol i quan ja no sàpiga que més fer, indicar-li el moment precís de demanar ajuda. “ que podries fer abans d’enfadar-te o abandonar el joc?”

-Ensenyar a esperar la recompensa gradualment: excepte en situacions específiques (aniversari, Nadal, etc.) els regals s’han de fer a canvi d’alguna cosa, el nen s’ha d’esforçar per aconseguir el que vol. Una tècnica seria aplicant sistemes de punts.

-Ensenyar a respectar els torns: no deixar que interrompi les conversacions. Una tècnica seria mitjançant els jocs de taula, on s’ha de respectar el tron de cada jugador.

-No deixar que guanyi sempre als jocs: i en els moments que sigui ell el vencedor, ensenyar la conducta d’un bon perdedor.

-Canvis de rol: que en un mateix conflicte de frustració hagi de reaccionar malament i en un altra hagi de buscar la manera per resoldre el conflicte. Mitjançant una representació amb els companys.

-Temps de descans: quan aparegui l’obstacle, deixar a l’alumne que abandoni el joc i es tranquil·litzi, fins que torni a estar calmat.

-Desfogar-se: orientar a l’alumne que faci activitats que l’ajudin a treure energia, encara que no te perquè ser activitats que requereixin esforç físic.

-Reforçament i recompensa: a mesura que vagi augmentant la tolerància a la frustració i també quan utilitzi una estratègia apropiada per resoldre un conflicte.

-Modificar la tasca: ensenyar-li una alternativa per aconseguir l’objectiu. Si es possible, dividint una tasca en petites parts que es puguin dur a terme una a una.

Això sí, hem de tenir en compte que tots aquests facilitadors per reconduir la frustració del subjecte, no serviran de res si nosaltres mateixos no prediquem amb l’exemple, ja que els alumnes ens poden tenir com a model a seguir.

Glossari Bàsic:

Agressió escolar: qualsevol forma d’abús, humiliació o negació dels fets d’una persona sobre l’altra. Veient-se afectats els tres agents de l’acció agressiva: agressor,espectador i víctima.

Actitud: disposició o inclinació duradora d’aprovació o desaprovació cap a algú o alguna cosa.

Autoestima: forma amb la que una persona es valora a sí mateixa per allò que és i per allò que és capaç de fer. Són senyals d’autoestima resoldre amb èxit les dificultats de la vida i afrontar-les de manera adequada, acceptar les crítiques, prestar-se a indagar les causes dels propis fracassos, etc.

Emoció: afecte intens de curta durada i que sorgeix bruscament davant d’una situació tant agradable com adversa.

Moral: Conjunt de valors pels que es regulen les accions concretes de les persones, referides tant al comportament individual com al social.

Valor: s’entén per valor la convicció emocional que condueix a considerar alguna cosa com a bo o dolent, valuós o despreciable.

Frustració: Estat del qui resta privat d'una satisfacció que creu que li correspon i se sent defraudat en les seves esperances.

Decebre: No respondre, algú o alguna cosa, a allò que hom n'esperava.

Agressivitat: Expressió d'una tendència instintiva i innata de l'individu que el porta a atacar persones o coses en el pla motor, verbal o imaginari.

És palesa en qualsevol estrat del psiquisme, des de la fantasia inconscient fins a la conducta externa. Cal diferenciar-la de la destructivitat: l'agressivitat pot trobar-se vinculada a finalitats destructives, però pot estar també al servei de l'autoafirmació o de l'acompliment reeixit d'altres tendències: sexuals, d'autoconservació, normatives, etc. L'agressivitat primària és la que va estretament lligada a la pulsió; l'agressivitat secundària és la desvetllada per la frustració. L'agressivitat té aspectes molt particulars a cada estadi del desenvolupament i expressions molt específiques en la dinàmica de tota mena de grups.

Baixa tolerància a la frustració: ocorre quan un individu es frustra molt fàcilment, i té una falta de voluntat o incapacitat per tolerar el malestar necessari a curt termini, que a vegades es requereix per obtenir beneficis a llarg termini. El terme va ser utilitzat per primera vegada per Albert Ellis a la dècada dels 60. Va descriure als que presentaven baixa tolerància a la frustració com síndrome “no ho suporto”, perquè moltes vegades es queixen de que són incapaços de suportar “x” situacions. La baixa tolerància a la frustració és molt més comú a la societat occidental degut al ritme ràpid de vida, especialment per aconseguir allò que un vol amb el menor temps possible.